ESPERIT DE SUD

Amb l’Enric Pareja vam compartir molt més que SUD. I ens ha deixat molt més que això. Però
aquest va ser l’últim projecte que compartíem:

Va començar sent el somni
de les nostres nits d’estudi.

Crear una cosa de la qual
n’estaríem sempre orgullosos.
Sentir-nos plenament realitzats,
aportant a les nostres vides
el millor de nosaltres mateixos.
I que, a més a més, el projecte servís
per transformar aquesta societat.
Junts ho aconseguiríem.

I amb la teva tenacitat i il·lusió,
amb la teva capacitat per contagiar-ho,
ens vas empènyer a iniciar aquest
extraordinari camí plegats.

Ens has fet creure en nosaltres,
en que era possible realitzar aquell somni.
I que en definitiva depenia de nosaltres mateixos,
de la nostra implicació en un projecte professional,
i alhora, i sobretot, vital.

Ara ens toca continuar sense tu,
i ho farem fent cas del que va escriure
no sabem si Alfredo Cuervo o Pablo Neruda,
a qui et varem sentir llegir una vegada:

Queda prohibit no cercar la teva felicitat,
no viure la teva vida sense una actitud positiva,
no pensar que podem ser millors,
no sentir que sense tu aquest món no seria igual.

Enric, t’estarem sempre agraïts,
per la persona que tu has estat,
i per com tu, sent així, ens has fet ser.

L'esperit de SUD
Manel Romero i  Alfred Puig